Sa Padrina
Tenia vint-i-dos anys, només feia un any i mig que s'havien casat, encara eren jovençans, embarassada de vuit mesos, vivien a una petita casa de foravila, aquell calorós final de juliol, van aparèixer els guàrdies amb la comunicació per l'home, havia de tornar a reenganxar al servei militar, la situació de guerra que es vivia des de feia uns deu o dotze dies era molt greu, i aquells homes que s'havien llicenciat feia més poc varen ser els primers a ser cridats.
Trenta-u d'agost, des del llit on sofreix les contraccions sent els esclafits de les bombes, el part ha arribat, només té la companyia de la mare i una veïnada a la casa de pagès; neix una nina, roseta i grassoneta, cap de les tres dones que són presents poden saber si la nina podrà conèixer al pare. Desconeixen a on l'han enviat amb l'exèrcit, però aquelles bombes que no aturen les tenen molt preocupades.
Quan van saber noves de l'home, l'havien enviat a Eivissa, estaia bé, l'hi feren arribar la notícia del naixement de la nina.
Passaren els anys, la maleïda guerra acabà, el marit tornar, i cada dos anys va anar naixent en un altre fill o filla, així fins a set.
I la vida, a aquella casa de foravila continuà: donar faves, cavar llobades, entrecavar sembrat, segar faves, fer bugada, fer garbes, collir ametlles, parir, plegar figues, engreixar el porc, segar alfals per les vaques amb la falsella, fer una greixonera de sopes, pujar el menjar amb el carro llarg, munyir les vaques, donar mamar al nadó, xotinar els mens a la cabra, el sogre ha tornat vell i necessita servei, preparar les matances, educar al·lots, filar llana per fer jerseis, cosir un altre vestit de diumenge a la nina perquè ha tornat créixer, les més petites heretant el que ja l'hi és petit, enganxar el cabriol per anar al poble a cuidar la mare ara major, fer dos jerseis de llana pels petits, i sense adonar-se torna arribar Nadal i vuit dies després Cap d'Any, i tornem-hi tornei.
I comencen a casar-se filles, i a tenir nets, i la rutina segueix, any rere any, munyint vaques, engreixant porcs, segant alfals i parlant ja amb els nets que l’hi corren pel voltant, contant qualque rondalla i gaudint simplement de la seva presència.
I un matí no es despert, fa deu dies que s’ha jubilat i un dels gendres s’ha enduit les tres vaques que quedaven i l’altre gendre la guarda de vint ovelles perquè ella vol descansar.
Tants d'anys després, les netes d'aquestes padrines hem de continuar reivindicant cada 8 de març amb força i sense defallir, per preservar, per les nostres netes, la història que les nostres padrines ens han deixat, la petjada a la terra i als nostres cors que aquelles dones, amb silenci i amb amor, dibuixaren; i no podem permetre que ningú les torni a silenciar, ni esborrar mai més.