Som el Carles López de Padilla de Barcelona ciutat i nèt de Joan Llabrés, nascut a Lloseta (Mallorca). Mai vaig conèixer al meu avi però compartim una afició els dos que és  una gran passió pels animals i el criar canaris i coloms.

El meu avi a Palma, al carrer del Carme on vivia, tenia coloms, canaris, una monea (que sempre portava a l’espatlla), un lloro, un moix i una ca femella.

M’agrada molt observar el comportament de tots els animals en general i amb la cria de coloms i canaris també es pot apreciar al escollir els progenitors quina possibilitat hi ha de transmetre colors als pollets.

El colom fa milers d’anys que es cria per a diverses utilitats (missatgeria, menjar i companyia), el canari es cria en captivitat des del segle XV i és originari de les Illes Canàries,. El canari en un primer moment es va criar exclusivament pel seu preciós cant però com en altres espècies d’animals també i posteriorment es van criar pel seu color, forma o postura.

En aquest espai que la Revista ES MOLL em presta per parlar d’aucells i d’altres animals us voldria presentar el canari de raça espanyola que és la raça de canari més petita del món i que es va crear aquesta raça a la Unió de Canaricultors de Barcelona.

També en aquesta societat canaricultora es va crear posteriorment el Club Raça Espanyola del que també sóc soci des de fa anys. És una raça de canari molt interessant i coneguda també com el canari miniatura.

 

EL CLUB RAÇA ESPANYOLA la raça de canari més petita del Món (Angel Gómez, President del CRE)

Fa gairebé cent anys (1928) alguns criadors catalans sentien que com a aficionats a la cria del canari els faltava alguna cosa. Cosa que no trobaven en la cria de races de postura holandeses i posteriorment angleses. Aquests criadors pertanyien a la Societat Protectora d'Animals del Canari de Barcelona i entre ells va anar quallant la idea de crear una raça de postura de creació Espanyola (Catalana).

El 1947 la Unió de Canaricultors de Barcelona treu a la llum la seva revista i ja des del principi es torna a citar el desig que s'estandarditzi el Canari de País que es criava per Catalunya. Dins de la UCB van pensar que la raça que millor els representaria seria alguna de les existents dins d'un grup divers de fenotips que es coneixia com a Canari del País. I entre aquestes van triar la propera i admirada, el canari de Vich o Vigatá.

El Raça Espanyola és un canari de forma i no de talla (Postura), de ploma llisa i que en observar-ho hem de conèixer clarament la seva forma correcta, per tal de tenir en compte que un bon raça espanyola ha de tenir la forma d'un llapis lleugerament inclinat entre uns 30 i 45 graus sobre l'horitzontal. El cos deu ser longilini. La talla és un apartat fonamental a la raça, l'estàndard marcava 11cm., convertint-lo en el canari miniatura per excel·lència. En conseqüència, si la seva forma és molt bona, tenint en compte que per a la cria la seva talla no incideix en res, aquesta es pot reduir amb els anys amb feina i paciència de selecció i arribar a uns 9cm mantenint la seva forma característica d'aquesta exclusiva raça.

Després d'alguns anys el 16 de novembre 1989 a la seu de la UCB es va crear el Club Raça Espanyola de Barcelona per tal de protegir, divulgar i criar aquesta gran raça de canari en miniatura, primera raça espanyola de canari reconeguda per la Comissió Ornitològica Mundial com una nova raça de concurs.

I el 26 de març de 1981 la Sra. Donya Carmen Barraquer de Bertrand, membre del club, va remetre un escrit a sa Majestat Don Joan Carles I. Rei d'Espanya per sol·licitar-li l'autorització per instituir un trofeu que porti el seu nom. I l'11 d'abril de 1981 el Cap de la Casa Reial, Marques de Mondéjar, dona contestació autoritzat per Sa Majestat, perquè en nom seu es pugui lliurar aquest trofeu.

 

CRIA I ESTÀNDAR DEL RAÇA ESPANYOLA (Toni Quetglas, Campió Mundial en Canari de Raça Espanyola)

L'objectiu de tots els que competim, sigui al nivell que sigui, és aconseguir ocells campions i, per aconseguir-ho, en la meva opinió noms hi ha una manera de fer-ho.

 Hi ha qui pensa que tot es basa a comprar a un famós criador dues o tres parelles per aconseguir ser campió. Això és només el principi, comprar bona genètica, però hi ha alguna cosa més. I aquesta cosa més és la feina, el bon ull de criador etc.. Perquè al cap de diversos anys de feina i selecció s'obtinguin els resultats desitjats.

 Això no és possible si oblidem o desconeixem l'estàndard del Raça Espanyola.

 A mi em va costar un parell d'anys tenir una idea clara de com havia de ser un Raça espanyola. I per assolir aquest grau d'enteniment em va servir de molt un viatge que faci al viver del jutge i criador Ferran Gironès Llimeres. Va ser el qui em deixo clar que l'important és la FINURA (estretor), FORMA (esveltesa) i POSICIÓ i no la mida.

 A més de buscar l'estàndard, m'agrada tenir diferents plomes d'aquesta raça, i al meu viver hi ha diverses mutacions i per descomptat verds, grocs, ivoris, blanc recessius, àgates plata recessius, àgates grocs, grisos recessius i pis.

 Però no hem d'oblidar una cosa molt important: que aquest treball de selecció no donés els seus fruits o els seus premis si no s'acompanya d'una cosa molt simple com és conjugar forma i posició. La mida és important però cal buscar els ocells més petits que puguem, però amb bona forma i posició. (ca)