Partint de què el problema de la mobilitat, comença en què hi ha massa cotxes a dins els nostres pobles i ciutats, res es podrà resoldre amb eficiència, si no partim d'aquesta gran evidència, entre el 80% i el 90% de l'espai dels nostres carrers, pertany als cotxes i així i tot no els basta.
Llavors hi podem afegir:
- La manca de transport públic, tant amb línies com amb freqüències, recordem que la mitjana de persones que circulen amb cotxe privat, és aproximadament d'1.2 persones i el bus pot tenir 60 places, domes ens hem d'imaginar l'espai emprat pels cotxes privats o autobusos.
- La mala educació, poca paciència, poca empatia i l'incompliment freqüent de les normes de circulació, majoritàriament la velocitat dels conductors de cotxes que espanten i deixen fora a moltes persones que voldrien moure-se amb bicicleta als carrers i així poder guanyar espai.
- El poc control del compliment de les normes de circulació per part de las autoritats.
- La gran dificultat per trobar on aparcar, un percentatge elevat de la circulació de cotxes privats són precisament aquells que no aturen d'envoltar cercant una plaça lliure, ¿quin temps poden emprar? 10 minuts? 15 minuts? Ja podeu imaginar la quantitat de cotxes que hi ha, domés cercant a on deixar el cotxe. Molts de conductors finalment deixen el cotxe mal aparcat, sense que tenguin cap amonestació pel fet. He arribat a veure un creuat  de carrers fins a 11 cotxes mal aparcats. També hem de dir que el 90% del temps, el cotxe està aparcat.
He cercat la definició de la paraula conscienciació i he trobat aquesta que diu:
Procés educatiu en què l'educador fa prendre consciència a l'educand de la realitat material i social que l'envolta, perquè en faci una anàlisi crítica i intenti canviar-la.
I investigant em trob aquesta condensació des de fa uns cent anys a favor de tot el que envolta al cotxe.
Cada vegada que llegesc una notícia de qualque accident entre un cotxe i vianant o ciclista, als comentaris que podem trobar se semblen en aquests:
- Culpa de la gent que no mira quan passa el pas de vianants (el vianant, te preferència)
- Els ciclistes van per mig del carril (cosa que és legal).
- El semàfor del vianant ja estava en vermell abans d'arribar a l'altra banda.
I molts d'altres que blanquegen als cotxes sempre, els lleven culpa, donant-la sempre al vianant o el ciclista.
És hora de canviar el xip que tenim al cervell, de què tota mobilitat es fonamenta amb el Rei cotxe, és hora de conscienciar-nos i veure la mobilitat des del punt de vista del vianant.
És bén hora que des de les nostres autoritats, hi faguin feina amb aquest sentit, tant per ells mateixos com per la ciutadania.