Record fa uns anys que vaig passar 15 dies a l’illa de Còrsega, illa germana que comparteix tantes coses amb les Balears: la mar Mediterrània, els problemes relatius a la insularitat, una llengua pròpia,...Poc coneguda pel turisme espanyol, ha aconseguit establir un turisme de qualitat, basat en l’arribada de turistes bàsicament francesos i alemanys. Perquè en contra de la creença popular, no tots els corsos són funcionaris. De fet, el 82 % dels seu PIB depèn del turisme, però clar, d’un altre tipus de turisme.
Malgrat els fets identitaris que clarament ens agermanen, existeix una diferència fonamental entre Còrsega i Mallorca, que és la manera que té el poble cors de mantenir la seva identitat cultural, al temps que experimenta un acceptable desenvolupament econòmic a partir d’un turisme de qualitat. D’acord que Còrsega no té el major PIB per càpita de França, però han entès, a diferència de nosaltres, que hi ha aspectes infinitament més importants que els doblers, com es la preservació de la cultura i la terra a les futures generacions, a pesar de la pressió de la França continental (en especial en el tema lingüístic i la precària situació del cors) per intentar canviar la mentalitat i la forma de vida dels corsos.
Còrsega és una illa molt muntanyosa, de relleu accidentat, amb més de setanta pics que superes els dos mil metres d’altitud. Si lligam això amb la presència de boscos magnífics, gairebé inexplotats (amb les millors fagedes mediterrànies), i tota una xarxa de cabalosos rius i increïbles llacs glaciars, Còrsega suposa un destí ideal per l’amant de la natura i de l’activitat a l’aire lliure. Un turisme familiar, de elevat poder adquisitiu, lluny del model de ressorts i borratxera que tenim a les Balears (encara que darrerament s’ha fet un esforç per reduir aquest model, amb poc èxit quantitatiu).
Per tal motiu, a diferència de Mallorca, el 75 % de la illa va ser declarada Parc Natural, incloent la regió muntanyosa amb tota la seva rica fauna i bella flora, així com extenses zones litorals com el Cap Corse i la  Reserva de Scandola,  allunyant-la de qualsevol tipus d’especulació immobiliària. A diferència de Mallorca, compta amb una completa xarxa  de camins públics, perfectament senyalitzats, amb quatre rutes de gran recorregut (la emblemàtica GR20, que travessa l’illa com una espina dorsal, i les tres Mare a Mare -Nord, Centre i Sud- que travessen l’illa de costat a costat). Mentre noltros, en ple 2024, encara ni tenim al complet la GR221, i  només un 50% de la GR222 es troba operatiu. Altres projectes anunciats pel Pacte “a bombo i platerets”, com la volta a l’illa o la Ruta dels Santuaris, dormen en un calaix esperant sent rescatats.
A diferència de Mallorca, existeix una perfecta gestió de tot el Parc, amb una extensa xarxa de refugis i albergs, ja operativa des de finals dels ants 90, amb tots els seus guardes i serveis corresponents (estem parlant d’una infraestructura que ja es va desenvolupar fa més de 40 anys). A diferència de Mallorca, les tres quartes parts de l’illa apareixien com una regió totalment verge, sense construccions ni urbanitzacions, aconseguint un turisme de qualitat que va a gaudir i descobrir exclusivament la naturalesa de l’illa.
Ara que tenim la famosa “Mesa de la sostenibilitat” ( o més bé “Mesa del Maquillatge”), Còrsega ens ha demostrat que són perfectament compatibles el desenvolupament econòmic i la preservació de la naturalesa. Prec als nostres governs, tant els del Pacte com els d’ara d’ultradreta (perquè després de 8 anys de Pacte la transformació ha estat decebedora, per no dir inexistent), que facin un viatge a aquesta illa germana, bressol de Napoleó,  i que contemplin ells mateixos el resultat de la veritable voluntat, lluny dels lobbies hotelers i urbanístics, per preservar, protegir i potenciar el patrimoni natural.