Cal agrair poder tenir uns mesos de tranquil·litat, sense la massificació turística.  Poder olorar cada racó i recordar aquells llocs (els que encara queden) sense ser destruïts en nom del progrés i el turisme.  Encara sent ses persones que ja no  estan  entre nosaltres, però com si hi fosen i les not al meu voltant.  Que lluny queda tot, només records i vivències.  La vida al paradís.

Pep Prieto.