Cada 4 anys el món sencer mira cap a un esdeveniment esportiu que té la virtut de posar als ulls de tothom multitud d’esports que la resta de l’any tenen molt poc interès mediàtic, juntament amb els grans esports seguits per tothom.
I també és una gran balança per mesurar la potència esportiva de cada país. Al final el medaller olímpic col·loca a cadascú al seu lloc. Quantes vegades haureu escoltat allò de «soy español, ¿a qué quieres que te gane?». Però després arriben els jocs olímpics i tothom queda retratat, per bé i per mal.
És ver que el medaller té alguna distorsió perquè la vàlua de les medalles és la mateixa, sigui quina sigui la disciplina esportiva, la seva dificultat, l’esforç que requereix, el seguiment mediàtic que té o el numero de persones que practiquen aquell esport. 
Així, crida l’atenció que val el mateix una medalla de bàsquet 3x3 que una de bàsquet; o una medalla de tenis de taula que una de tenis; o una medalla de volei platja que una de volei; o una medalla d’skate o gimnàsia en trampolí que valen el mateix que les medalles de les grans proves d’atletisme com la marató, el 1500 m o els 100 m. 
També crida l’atenció que el breakdance, el rugby a 7 o el BMX freestyle són esports olímpics, i en canvi no ho són ni el hoquei sobre patins, ni el futbol sala ni el rugby.  
Però així i tot ningú dubte que el pes esportiu de cada delegació olímpica hi queda ben reflectit en el medaller. I així per exemple, a cada jocs olímpics veim el gran èxit dels esportistes australians, un país amb la meitat de població que Espanya, o la progressió en els darrers anys d’Itàlia que ha pujat molts d’escalons. 
Tenint en compte que hi ha països que per les seves circumstàncies tenen altres prioritats (guerres, fam, etc...); tenint en compte per descomptat el potencial econòmic que poden destinar les grans potències com EUA, Xina o Japò, i, més enllà de la mala sort, les lesions, les errades humanes que pot cometre qualsevol i les circumstàncies personals de cada esportista, el que queda clar és que el medaller és la millor mesura per veure el suport que cada pais destina a l’esport en general.  Perquè hi ha vida apart del futbol.

Biel Barceló Milta