Avui dematí, el cel gris amb qualque estona de sol i un vent fred que ens recordava que l'hivern també sap arribar. A la part més alta de Sant Llorenç des Cardassar, just on hi ha una estació que encara espera el tren de llevant, un gran nombre d'amigues, amics, coneguts d'en Tomàs Martínez Miró l'hem volgut recordar, acomiadar.
Poemes, música i bones paraules han permès endolcir una pèrdua inesperada, sobtada.
La pèrdua sempre ens deixa el cor ferit, però avui sabem que  en Tomàs era entre nosaltres, perviurà entre nosaltres.
Cada vegada que escoltem una havanera, cada vegada que vegem una neula penjada...
Esperem i desitgem que la propera vegada que ens vegem tots a l'estació de Sant Llorenç des Cardassar, sigui per compartir el vagó que ens durà cap a noves quimeres.
Bon viatge, Tomàs.
Seguirem lluitant per fer possible el que tu només has vist des d'allà d'alt, les andanes plenes a vessar.

 

Joan Josep Bonnín Casellas.