Fer vida al barri, també és sortir a passejar i asseure's als bancs que hi ha a la placeta de l'entrada principal de s'escorxador. Aquí es pot veure com és el meu barri, la vida que té, veig una taulada d'amics prenent l'aperitiu, parelles, famílies reunides amb la padrina i els néts, prenent en algun dels bars del voltant, tot és una meravella, per altra banda veus altres persones,  mirant els cartells del cinema Ciutat, altres que vénen carregats del supermercat, bona gent, aquest és el meu barri.
Assegut al meu banc, connecto el Wifi de l'ajuntament i escolto un podcast. 
He pogut gaudir del meu passeig, fins fa poc, que han tret tots els bancs que hi havia.
I ara que faig? Dono les gràcies a l'ajuntament, per haver pogut gaudir de tot aquest temps, que hem tingut els bancs per asseure'ns de franc?
Doncs no! El poc tacte i poca empatia demostrada pel responsable d'aquesta petita violació dels drets del ciutadà, que no deixa de ser-ho per petita que els pugui semblar. Ens fa pensar que, de cap manera, som prioritat!

DQ