Joan Andreu ( Pecan  Pie)

Els festivals a l’aire lliure són una tradició al Regne Unit. Des dels massius Glastonbury o Reading fins a propostes molt més petites com el Wood, l’estiu en va ple de festivals al Regne Unit aprofitant aquest temps tan benigne que tenen per allà.

El Wood se celebra el tercer cap de setmana de maig en un prat aferrat a Braziers Park, una contrada declarada d'interès paisatgístic al comtat d'Oxfordshire. La zona se coneix com The Chilterns i és un seguit de suaus colines farcides de camps agrícoles i de petits borscs a banda i banda d’un riu Tàmesi abans d’arribar a la gran metrópoli de Londres. Un lloc idíl·lic. I és un festival tan especial!

Primer de tot és especial per la gent que el fa. Els germans Joe i Robin Bennett són els seus impulsors. No és el primer festival que organitzen ja que abans crearen el festival Truck fins que es va fer massa gros i el varen traspassar. Els germans també són músics i han format part d’algunes grans bandes com Goldrush, The Dreaming Spires i Danny & The Champions Of The World. Per tant són músics que organitzen un festival. Això se nota en un cartell on la qualitat artística està molt per damunt de la comercialitat de les propostes; on no hi ha músics “de relleno” sinó que totes les propostes són interessants.

Segon, el Wood no només és música. Pels matins d’aquest bonic cap de setmana s’organitzen tallers per a nins i per als adults, i també xerrades de diversos temes, especialment centrades en temàtica ecologista i sobre la salut mental i física. Temàtiques hippies, és cert.

I tercer, amb els anys que fa que hi vaig (si no me descont ja en van sis) he pogut copsar com s’estableix un bon ambient general, un ambient de llibertat, de gaudir de l’espai obert, del temps en família, i de la bona música. És un gust veure com la gent balla i gaudeix sense molestar-se. Com s’escolten els concerts sense xerrar.

Una altra cosa que cal valorar és la selecció musical. Com a promotor musical afeccionat que he estat durant molts d’anys, moltes de les propostes que vaig portar a tocar a Mallorca abans les havia vistes al Wood. El Wood no te artistes de primera fila mundial, perquè no se’ls pot permetre, però fa una exquisida selecció de bons artistes de gènere folk, rock i americana.

Al cartell d’enguany hi trobam els magnífics Stornoway amb el seu pop-folk vocal preciosista, el cantautor nord-americà Willy Mason, la banda canadenca Frontier Ruckus o la nova sensació de l’americana feta al Regne Unit que són Brown Horse, i moltes propostes més, com el fix de cada any Nick Cope que fa les delícies dels més petits.

Finalment, he d’esmentar la profitosa relació per a la música de Mallorca. Començaré pel principi però seré breu. Vaig conèixer del Wood quan The Dreaming Spires varen venir a actuar al Teatre Principal de Palma l’any 2016. Aquell any em varen convidar a anar-hi. A l’any següent els vaig proposar que una banda mallorquina hi actués. I els va semblar bé. Així, gràcies al suport financer de l’Institut d’Estudis Baleàrics diversos artistes mallorquins han pogut actuar en aquest meravellós festival: No Room, Marcos González, Toni Monserrat Inc., The T-Makers i enguany The Ripples. I què puc dir? Doncs que cada any, sense excepció, els nostres representants han donat una lliçó de bona música i han gaudit d’una experiència que tots els músics haurien de provar: sortir a fora.

Com a novetat, l’any passat va néixer un germà petit del Wood, es diu September Song i te lloc el primer cap de setmana del setembre, al mateix indret i organitzat per la mateixa gent.

No se si vos hauré convençut, però si hi anau i me veis per allà, dieu-me hola i farem una birra mentre gaudim de bona música.

Més info: https://woodfestival.com/
Vídeo:https://youtu.be/yP5PH7WUsj