Darrerament, els atropellaments ocorren massa sovint, no hi ha setmana que no vegem als diaris aquesta nefasta notícia, el nombre d' accidents pareix que no ens afecta, sinó hi estem involucrats nosaltres mateixos, a cada atropellament hi ha una família i amics que pateixen, però sembla que no ens afecta. La velocitat, l'adrenalina i fer es bufa pareix que és més important.
On és l'empatia?
Que està passant amb el pensament crític de les persones a davant els accidents?
Per què no hi ha una reacció contra aquesta plaga?
Aquestes són preguntes que em faig i veig que l'empatia ha estat substituïda per "l'ego", el sentiment crític, substituït pel blanquetjament que fan d'ells, molts mitjans de comunicació on es posa al punt de mira al vianant i no a qui té el poder de matar, el cotxe.
El nombre d'accidents mortals en persones joves és massa alt i ja sents a dir, qui no ha estat jove? Jo també he estat jove i l'hi pitjava al gas... Però resulta que no tenen present que els nostres primers cotxes eren els Seat 600, el Seat 133 o el Renault 12, cotxes amb molta menys potència que els d'avui en dia, en què qualsevol cotxe, per petit que sigui, agafin velocitat amb un sol cop de gas.
M'explicava una amiga venedora d'assegurances, que una clienta es queixava del preu de l'assegurança del cotxe d'alta gamma que havia comprat al fill de divuit anys, volia pagar com si fos un cotxe de petita gamma i un conductor experimentat i no s' adonava de la perillositat que tenia la màquina que regalava al seu fill, potser ja l'hi bastava amb les mesures de seguretat que té el cotxe però no pensava que les mesures de seguretat per al vianant els ha de posar el que condueix el cotxe i la poca experiència i la potència del cotxe, no ajuda.
Tots els joves d'un temps o d'ara tenen ganes que en complir els divuit anys, tenir la llicència de conduir i fer quilòmetres s'ha dit... Els que tenim una edat, ens criarem jugant al carrer a la pilota i altres jocs, i en venir un cotxe, ens fem a un costat, senties  aquell respecte, els joves d'avui en dia, juguen als vídeos jocs de cotxes, on la velocitat està premiada, on s'atropella gent major, on és pegar cops amb el cotxe es normalitza, puc entendre les ganes que tenen per conduir un cotxe de debò, després de tants d'assajos i em deman, que tant poden influir aquests jocs?
Quan al nucli urbà la velocitat màxima és de 30 km/h, no és per caprici, té les seves raons, a més de 30 km/h la possibilitat de defunció del vianant puja un 50%, circulant a 30 km/h el temps de reacció del conductor és molt més gran per evitar l'atropellament, a més que com més velocitat, més contaminació es produeix, directament pels nostres pulmons, que no hi ha més remei que respirar-la i també contribueix a encalentir el nucli urbà, com si no tinguéssim prou a la nostra illa.
És molt clar que és tema te molt a veure amb la conscienciació del conductor, però... i quina feina s'està fent per conscienciar als conductors? He vist campanyes de la DGT, però està ben clar que no n'hi ha prou, veient l'augment d'atropellaments. 

Daniel Quetglas.