El plàstic, un material versàtil, útil i de baix cost, s'ha convertit en un problema mediambiental degut a la seva resistència i estabilitat química.  Encara que és un invent relativament recent, no hi ha formes naturals de degradació que l'eliminin del sistema.  Tot i això, els científics estan buscant solucions ecològiques per a aquest problema.
Una de les esperances més grans en aquest context és trobar bacteris capaços de desintegrar aquests polímers.  Això té sentit, ja que el plàstic és una font de carboni molt abundant i tots els substrats de la biosfera poden ser els microorganismes.
Un equip científic de l'Institut de Tecnologia de Kyoto (Japó) format per Kohei Oda i Shosuke Yoshida ha descobert un bacteri real capaç d'alimentar-se de PET, el plàstic que s'utilitza majoritàriament per envasar aigua mineral.  A més, investigadors de la Universitat de Chalmers, a Suècia, han trobat 30.000 enzims diferents amb capacitat per descompondre fins a 10 tipus diferents de plàstic.  Aquest sorprenent descobriment pot ajudar enormement a entendre com dissenyar microorganismes que acabin amb les diferents formes de plàstic presents a llocs tan contaminats com el nostre Mar Mediterrani.
A més, hi ha plàstics biodegradables que són degradats per microorganismes en forma de matèria orgànica i minerals.  Aquests plàstics s'obtenen a partir de polímers naturals, presents a la natura des de fa molt de temps.  Els éssers vius encarregats de produir aquests polímers naturals mitjançant reaccions enzimàtiques són els mateixos que posteriorment s'encarregaran de la degradació dels plàstics biodegradables mitjançant sistemes biològics.
A la recerca d'alternatives més sostenibles i amigables amb el medi ambient, cada cop més es busquen materials que puguin reemplaçar el plàstic.  Algunes d'aquestes alternatives inclouen la fibra de bambú, el cànem, el bioplàstic i altres materials innovadors.
El bioplàstic, per exemple, s'obté a partir de recursos renovables, com ara el blat de moro, la canya de sucre o fins i tot algues marines.  A diferència del plàstic convencional, el bioplàstic té l'avantatge de ser biodegradable, cosa que significa que es pot descompondre de manera natural al medi ambient, evitant així la seva acumulació i contaminació.
Una altra alternativa al plàstic són els materials compostables.  Aquests materials es descomponen ràpidament en condicions específiques de compostatge, sense deixar residus tòxics ni microplàstics.  Alguns exemples de materials compostables són les bosses de paper kraft, els envasos de cartró i els utensilis de bambú.
Tot i que encara estem lluny d'una solució completa, aquests descobriments representen un pas important cap a la gestió sostenible dels residus plàstics.