On anem.
La turisme fòbia no és tal com es vol fer creure, la turisme fòbia ve creada per la situació endèmica de voler generar creixement econòmic sense pensar en les seves repercussions.
Quan tu deixes créixer un arbre sense anar corregint la seva direcció al final l'arbre agafa mals hàbits, i això ens està passant en el tema turístic hem deixat créixer el negoci sense pensar com fer-ho i anar dirigint-lo d'una manera sostenible i adequada a cada zona i situació geogràfica demogràfica i ara estem pagant les conseqüències. Quan es fa un projecte de creixement hauria d'anar acompanyat d'un altre que respongui al que comportarà, és a dir posem un exemple.
Nou hotel de 2000 places, habitatges turístics dins d'urbà i el més trist destruir rústic per habitatge vacacional.
Tots aquests monstres necessitaran personal de manteniment, necessitaran serveis d'alimentació i entreteniment.
I tot, tot hauria d'anar amb estudis previs, s'ha de pensar en els que aquí residim i en els que ens visiten en cas contrari trenquem la línia de qualitat de vida i descans tant per als uns com per als altres i això comportarà un col·lapse turístic per negligència política.
La gent no vol que el turisme se'n vagi o desaparegui, la gent el ciutadà vol que sigui més regulat en el temps ,és a dir temporades més llargues amb una capacitat controlada, els hotels faraònics de 2000 places per dir comporta que si no umplen al 100% en els mesos de juny, juliol o agost estan perdent diners i per no perdre es fan ofertes que fan caure els preus dels hotels petits i molts familiars per poder competir amb aquests monstres, després l'oferta d'habitatge de vacacionals, l'habitatge hauria de poder ser vacances quan l'oferta d'habitatge de lloguer estigui completa i sempre amb estudis de mercat municipals, per què no es pot dur a terme un estudi autonòmic amb la singularitat de les nostres illes. Aquestes mesures generarien que els treballadors poguessin accedir a habitatge en comptes de viure en furgonetes o habitacions de 500 € al mes. Entorn, sentir-se menyspreat quan tots els menús o rètols de restaurants estan en diferents idiomes menys el nostre és català i castellà. Això és el que crea el rebuig no el turista, no el visitant sinó en la forma que sa deixat de pensar en nosaltres mateixos, Hem de pensar que només a la zona de Cala Bona, Cala Millor, Sa Coma i S'Illot suportem entre 50000 i 75000 persones diàriament, i la platja per als residents que no tenim piscina no existeix.
Sol·licitem un pacte polític de tots els partits per turisme sostenible per un projecte de futur millorat, siguem conscients que el mal que es faci ara no es remetrà demà amb un altre partit governant.
Per què si els polítics s'uneixen es poden fer grans acords, es va fer durant la pandèmia i es pot fer ara.