Nit de llampecs i de bon handbol al Pavelló David Muntaner del Secar de la Real.  En una jornada festiva que el club palmesà va organitzar per presentar els seus equips culminant la jornada amb un apassionant partit entre els dos equips sènior.  El Secar de la Real, vigent campió de Segona Nacional Balear i L’Arancina Handbol Mallorca de Primera Nacional.
Recordem que fa diverses setmanes les dues esquadres es van veure les cares al Pavelló de La Salle des Pont d'Inca on els de Marratxí es van imposar amb autoritat als de Palma, en aquella ocasió els jugadors del Secar feia relativament poc que havien iniciat  la pretemporada mentre que els homes de Sergio Sevilla feia quinze dies d'entrenaments. 
Ahir es va veure un partit molt diferent entre tots dos conjunts, els de Noel Cardona estaven més rodats i acoblats;  la qual cosa es va notar força en molts moments del partit i van posar en moltes dificultats a les hosts de Sergio Sevilla.  Per la seva banda, L’Arancina Handbol Mallorca s'ha rescabalat de la derrota soferta a Eivissa, però les sensacions que van oferir les millors de cara al que ve.
La primera part va començar amb una bona arrencada de les tropes de Sergio Sevilla ia partir d'aquí es va voler controlar el partit, tot i això, en els últims compassos del primer temps, Secar va estar cinc minuts sense marcar fins que l'exjugador de l'Arancina  Handbol Mallorca Guillem Monjo amb dos gols des de la línia de 9 metres igualava la contesa a 13 a l'intermedi.  Després del parèntesi, semblava que L’Arancina Handbol Mallorca s’havia quedat al vestidor perquè els jugadors van sortir adormits i en els primers deu minuts del segon acte Secar va començar a percudir sobre la porteria arribant avançar-se al lluminós.  Moment, en què Sergio Sevilla decideix sol·licitar temps mort per corregir errors i buscar la reacció dels seus nois.  A partir d'aquest moment, els jugadors de L'Arancina Handbol Mallorca es van posar el granota de treball per remuntar el partit i aconseguir la victòria. 
La sensació que ofereix aquest partit, més enllà de la victòria, és que hi ha molta feina a fer, especialment, a la faceta defensiva perquè es cometen molts errors que a aquest nivell no es poden permetre, els dos brasilers poden aportar més i és més  un tema de manca d'adaptació a l'handbol espanyol que amb confiança segur que en milloren el rendiment;  i en atac falta ser més contundents a l'hora de fer les fixacions als rivals per encarar a l'hora de buscar el llançament i els pivots s'han de fer “amos i senyors” de la línia de sis amb força.  També hi va haver coses bones per part de l'equip com les bones sensacions que va transmetre el capità Guillem Fernández qui va anotar sis dianes, l'actuació dels joves David Ruiz i Julián Cañizare que van marcar un gol cadascun, aprofitant els minuts que els va donar el míster sobre  el 40x20;  la intensitat i la capacitat de lideratge dels germans Camacho tant atac com en defensa, Oscar Camacho va anotar 4 gols i el seu germà Omar tres gols;  finalment, el càntabre Alex Pazos va marcar 4 gols més en una molt bona actuació.  En definitiva, l'equip no s'hauria de basar en les individualitats i jugar més com a equip. 
Finalment, no queda altra que seguir treballant de valent en els entrenaments i veure on es falla per buscar solucions.  Aquest equip és un grup amb un cor enorme, treballador, honrat i molt implicat, són ingredients bàsics per créixer.  Així que, màxima confiança en ells.