UN MALLORCA DE COPA
El pròxim 6 d’abril el RCD Mallorca jugarà la seva quarta final de Copa. He tengut la sort de viure les tres primeres i si no hi ha res de nou seré el pròxim dia 6 a Sevilla.
L’any 91 ens vàrem classificar per jugar la final contra l’Atlètic De Madrid. Jo aleshores feia el servei militar i em vaig escapar sense dir res al capità de la unitat, perquè no me posassin problemes per sortir de l’illa.  En aquell partit estàvem en clara desavantatge des del moment que la final es jugava a Madrid, al Santiago Bernabeu. Evidentment els aficionats de l’Atlètic només havien d’agafar metro o cotxe per plantar-se allà, mentre que noltros havíem de fer un desplaçament en avió o vaixell i bus. Però així i tot ens hi varem desplaçar uns quants milers d’aficionats mallorquinistes i l’equip va plantar cara forçant la pròrroga, però malhauradament vàrem perdre per la mínima. 
Pocs anys després vàrem jugar la nostra segona final aquest pic a València. El Mallorca de’n Cuper s’enfrontava al Barça de Figo, Luis Enrique, Rivaldo, etc... Aquesta vegada el desplaçament era més senzill i vàrem ser molts els qui ens vàrem moure per esser amb el nostre equip. Una final que tots recordarem, agònica, amb expulsats i lesionats, però on vàrem aconseguir arribar als penals. La desolació final de perdre va ser màxima. Mai tantes llàgrimes acumulades. Però al record ens queda la tornada i la rebuda que ens va fer el club presidit pel desaparegut Bartomeu Beltran, i la simpatia dels valencians. I del bon arròs que ens varem menjar a la prèvia.
S’ha de dir que aquesta final, ens va permetre tenir pocs mesos després el primer títol, la Supercopa que vàrem guanyar precisament al Barça a doble partit, amb gols de Dani i Stankovic, i pel Barça va marcar Xavi.
I a la tercera final de Copa va arribar la bona. El 2003 ens tornàvem classificar per una final després d’eliminar al Reial Madrid i al Depor, aquesta vegada contra el Recreativo i jugàvem a Elx. Un bon lloc per desplaçar-se i la majoria ho férem via Alacant. Allà vaig tornar esser-hi amb bons amics i vàrem disfrutar molt de la festa prèvia amb molt bon ambient de les dues aficions. Finalment l’explosió de tota l’afició guanyant per tres a zero amb gols d’Eto’o i Pandiani. Per primera vegada la tornada va ser d’alegria immensa per aquell primer, i de moment únic títol de Copa. 
S’ha de recordar que per enmig d’aquestes dues darreres finals de Copa, vàrem jugar la final de la Recopa d’Europa l’any 1999, després d’eliminar al Chelsea. Un viatge a Birmingham que també recordàrem tots els mallorquinistes que ens hi vàrem desplaçar, tot i que vàrem perdre per la mínima contra la Lazio de Medvedev i Vieri. 
Tot i que d’aquestes finals de Copa i de Recopa, només una vegada hem tornat amb victòria, me qued amb els bons moments de germanor d’aficions, de compartir viatge amb molts d’amics i d’haver pogut viure aquests moments tan importants de la història del Mallorca.
El pròxim viatge a Sevilla el faré amb els meus fills, pels quals serà molt especial perquè serà la primera final del Mallorca que poden viure. I tant si guanyam com no segur que serà una experiència inoblidable per aquestes generacions de nous aficionats que per edat encara no havien pogut gaudir d’un moment així.
Força Mallorca.
Biel Barceló Milta