Es Moll .

Es Moll .

Segueix-mos:
25 de juliol del 2024

Records de Finals de Copa amb el Mallorqueta

Record perfectament la final a Elx de l'any 2003. Al 2001 vaig aprovar les oposicions de professor de secundària en la comunitat Valenciana i aquest any vaig estar destinat a la ciutat ilicitana. Pura casualitat, ja que la meva idea era anar-me cap al nord, cap a Castelló. Va ser un any magnífic en el personal i en l'aspecte laboral. Vaig descobrir una província i una ciutat magnifiques, amb una gent molt acollidora i una història digna d'admiració, tot un descobriment. Quanta enyorança, quan record els meus passejos pel Parc Municipal, amb el renou del riu Vinalopó, el magnífic Palmeral, l'hort del Cura, l'avinguda de la Constitució, agafar el tren en Carrús per a anar a Alacant o a Múrcia els caps de setmana, descobrint la muntanya alacantina molt semblant a la de Mallorca...
I per descomptat, com a bon aficionat del futbol, amb la semarreta de elche comprada per anar alguns diumenges al Martínez Valero, per veure partits de l'Elx, llavors a segona Divisió
Parlant ja del tema futbolístic, en el 2003 vaig estar destinat a Gandia, per tant el desplaçament a Elx va ser bastant senzill. Coneixia perfectament tant la ciutat, com els accessos, aparcament,... Va ser molt emocionant retrobar-me amb antics alumnes i recordar el magnífic any que havia passat amb ells. Per descomptat eren del Mallorca a la final. Després per fi ens varem ajuntar els amics que venien de Mallorca. Potser Elx no pot comparar-se amb Palma però realment és un lloc digne de visitar també amb dos patrimonis de la humanitat.
En aquells dies jo tenia 26 anys, recordava perfectament la final de Mestalla encara que no vaig poder anar. El penal de Stankovic encara ressonava al meu cap. La final del Calderón la record molt vagament encara que el gol d'Alfredo Santa Elena, en aquella fatídica pròrroga que va truncar l'esperança dels mallorquinistes, el record encara perfectament com un punyal en el pit.
Una de les coses que més vaig gaudir a la final d'Elx va ser la fanzone que es va instal·lar a l'esplanada de l'estadi, on els aficionats del Recre i del Mallorca es van ajuntar en perfecta harmonia. Per fi una final en la qual els grans no estaven, des de Madrid (és clar) deien que seria un fracàs, però va ser tota una festa i un triomf del futbol modest. Del partit poca història, perquè el Mallorca va ser molt superior. Bastava donar-li la pilota a Eto'o i ell tot sol resolia la jugada. Amb Pandiani, Ibagaza, Riera, Nadal, Olaizola, o Leo Franco era impossible perdre aquell partit. 3-0 i a casa. La Copa per fi era nostra.
El record mes bonic que tinc va ser el dels aficionats d'Elx des dels balcons animant-nos una vegada aconseguida la copa, però el que personalment em va arribar al cor va ser el viatge de tornada anant cap a Gandia, mentre avançava, conduint tot sol i amb el cor inflat a l'autopista A7, els autobusos amb els noms dels pobles de Mallorca gravats en les pancartes de les penyes. Campos, Llucmajor, Sa Pobla, Manacor, Selva,... Aquell dia Alacant va ser una part més de Mallorca. Felicitat en estat pur.