Ja ha acabat l’escola, han passat les festes de Sant Joan i les tomàtigues i els carabassons són a punt, fruita del temps, les festes de la mare de Déu del Carme de Cala Bona, l’excusa perfecta per anar a fer un voltí vora la mar i anar a passar gust de la vida peus dins l’aigua.
Des de l’Ajuntament han presentat la programació per 6 dies de festa que allargam una micona tot vent com munten les paradetes de jocs i trastets al passeig de na Magdalena Rigo i en un moment de neofestes, massificacions de tota mena i controvèrsies, ens disposam a gaudir d’allò que més gola ens fa: compartir amb amics, parents i coneguts horabaixes i vesprades a la fresca.
A jo m’ha fet una especial il.lusió que les associacions culturals, esportives i de jovent  de Son Servera organitzin alguns dels esdeveniments, que la confraria de pescadors faci d’amfitriona, que hi hagi música, molta música i de tota clase, que hi hagi passacarrers, tir en fona i una bicicletada. Que hi hagi ball de bot, havaneres i un vespre per ballar d’aferrat; la ja típica fideuà  i sobretot la processó marítima.
Enguany és especialíssim també el fet que el Cala Bona en celebri 100. D’una manera o una altra l’hotel ha estat testimoni de la vida de tots els calaboners;  qui no hi ha anat a fer un beure o a fer feina s’hi ha casat, d’altres hi han duit les visites a romandre, quan no cabien dins ca seva, d’altres l’han recomanat, tots l’hem vist evolucionar i, depen de l’edat que tenguem, l’hem vist créixer més molt o més poc, però en tot cas, molts d’anys i llarga vida.
Jo, que sempre m’he trobat sense gentilici a base de tenir-ne tants vaig fer un alè quan el 99 vaig dir per primera vegada que era calabonera i entre d’altres adjectius, aquest és el que faig servir, tot i saber que fora barca, mai tendré el pedigrí complet, però i què importa, si de lo que es tracta és de fer-nos la vida agradable, de tenir una paraula amable per la gent amb la que ens creuam pel carrer i un somriure per compartir. El que importa, al manco per mi, és tenir un lloc on trobar-nos amb els veinats i parents cada matí a les 8 a fer el primer café, com abans els que hi havia es trobaven a fer el vermut. Perque Cala Bona està feta dels bocinets dels que hi hagué abans i d’allò que segueixen construint els que hi ha ara. També és l’acollida dels que passaren i decidiren esser calaboners cada any el mes de juliol, o el mes d’agost, o el noviembre. El meu Cala Bona té nom de barca, però també li diuen Rompes, també és un gelat de Can Mayol i un cant de la Yupi yaya, es un brot de fonoll marí i un escabetxo, unes herbes i un rebentat d’amaçones.
Jo no tenc la clau d’absolutament res, però t’assegur que si et dones el temps d’asseurer-te un moment damunt les roques de la platja, també tu trobaràs un lloc al món, el teu Cala Bona, si no és que ja el tens i será un secret fantàstic per compartir amb la gent que com tu du un “de Cala Bona” després del seu nom.
Ens veim al moll.