De l’actual propietat del Reial Mallorca podem dir moltes coses bones. 
Quan l’equip va baixar, no només no varen fugir, sinó que varen posar tots els mitjans perquè l’equip tornàs a la màxima categoria. I ho van aconseguir. 
HI havia hagut projectes anteriors de reformar l’estadi, -les torres den Vicente Grande o el projecte de nou estadi als terrenys de l’antic Lluis Sitjar-, però ha estat l’actual propietat qui ha fet realitat la reforma de Son Moix.
A més a més, és una propietat que no es posa nirviosa amb els resultats i evita els canvis continuats d’entrenador, com sí veim en altres equips balears com la U.E. Eivissa o l’At. Balears.
Però hi ha altres qüestions que pot ser estan costant més a alguns aficionats i socis, com per exemple el nou concepte d’estadi dirigit al negoci amb més zones VIP, amb restaurant amb preus cars, etc... Però tots podem entendre que el futbol modern requereix noves formes d’ingressos, i aprofitar els espais que et dona l’estadi és una d’elles.
El gran problema per jo és que al club hi ha bons professionals però no es veu sentiment. I el futbol és una qüestió de sentiments. No hi ha una figura amb la qual els aficionats ens poguem identificar. Al club no hi ha una cara visible que sigui un autèntic mallorquinista que visqui les alegries i les penes amb vertadera emoció. Es fan les coses segurament molt ben pensades i planificades, però sense ànima mallorquinista. I aquí és on molts socis i aficionats es senten abandonats o no representats. La gestió de la final de Copa o de la campanya de renovació d’abonats aquests darrers dies n’han estat un clar exemple.
Tot és fa d’una manera massa freda. Per això, enyoram tenir un president com en Beltran, identificat amb la causa i identificat amb els mallorquinistes.
Biel Barceló Milta